L'ASSEMBLEA DE JOVES

La primera edició d'aquesta festa va tenir lloc l'any 1978 i els seus creadors van ser l'Assemblea de Joves, amb la col·laboració dels membres de la revista "Carreró de les bruixes".


L'Assemblea de Joves (1977-1979) va ser un grup que va intentar aglutinar el major nombre possible de gent jove per "treballar junts i assolir el desenvolupament de qualsevol tipus d'activitat, que al mateix temps de realitzar-nos, repercuteixi per al bé de la comunitat cerverina".


Fruit d'aquestes intencions en van sorgir, entre d'altres: la restauració del gegants i capgrossos (estrenats el Corpus de l'any 1948), la creació de la setmana cultural "Isagoge" (actualment encara s'organitza), la Cavalcada de Reis, el Barri dels Àngels, el Grup de Grallers i la Nadalenca (versió actualitzada dels tradicionals pastorets).


La Revista "Carreró de les Bruixes" (1978-1982), tot i ser creada en el si de l'Assemblea de Joves, va representar un grup independent des del primer moment. Els seus principals impulsors van ser joves interessats en el periodisme i en els mitjans de comunicació. Era una revista d'àmbit local "especialitzada en estudis cerverins" i que intentava estar oberta a tothom.


EL NAIXEMENT

Doncs bé, la intenció de l'Assemblea de Joves, aquell any 1978, era col•laborar en la recuperació del Barri de Sant Joan (barri format per la Plaça Major i part del carrer Major). Però a la primera reunió preparatòria que es va fer, un veí del barri no va veure amb bons ulls que hi col•laborés gent aliena al barri, i ens en vam haver d'anar amb la cua entre les cames.


Però aquest fet no ens va desanimar, sinó tot el contrari, ja que si no podíem col•laborar en aquella festa de barri, en faríem una de nova, i a més a més en un lloc on no se n'hagués fet mai cap. El resultat va ser fer la festa del barri del Carreró de les Bruixes. I el nom d'Aquelarre va sorgir per associació d'idees: Com se'n diu d'una reunió de bruixes? Aquelarre. Doncs Aquelarre! Si bé s'ha de dir que de bruixes al carreró no n'hi ha hagut mai, que se sàpiga, i Cervera tampoc no ha estat mai el centre de la bruixeria de Catalunya.


Des del primer moment es van buscar uns trets que caracteritzessin la festa:


1.- Recuperar i redescobrir el Carreró de les Bruixes. Aquest carreró del segle XIII formava part del primer recinte emmurallat de la ciutat i tenia les característiques d'un autèntic carreró medieval en ple segle XX: fosc, estret, brut i cobert en la seva major part. Quan es va celebrar la primera edició de la festa feia poc que el carreró s'havia pavimentat, i fins i tot l'Ajuntament hi va haver d'avançar la instal•lació d'enllumenat elèctric per tal que estigués llest aquell dia. "Era un indret tètric. Imposava, fins i tot era com una prova per la mainada, "feia por", diu un dels seus creadors.


2.- Que fos una festa sense origen religiós. "Reivindicar la festa per la festa".


3.- Que fos "una festa folla, que cadascú vingui a la festa de bruixes per a viure-hi el seu particular sàbat festiu".


4.- Recollir diners per a les activitats de l'Assemblea de Joves. (El primer any s'aconseguí un benefici de 3.710,20 ptes.)


Durant les primeres edicions i fins l'any 1982, totes les activitats es realitzaven al Carreró de les Bruixes i, vist amb la perspectiva del temps, es podrien considerar una mica ingènues. Només cal mirar les que es van fer l'any 1979: Cercavila a la tarda, per espantar la quitxalla; un "pub" amb música viva; titelles, que representaven l'aspecte de crítica social de l'àmbit cerverí; tarot; un decorat amb bruixes per fer fotografies; Pim, pam, pum al regidor; i de menjar, entrepans variats i xocolata desfeta amb coca.


EL CANVI

Hi van començar a haver indicis de canvi a l'edició de l'any 1983. Un grup d'animació, en aquell moment sense nom però posteriorment anomenat " La Matraca ", va ser qui s'encarregà de la seva organització. Es va ampliar l'àmbit espacial, se'n va dir "la pujada a la plaça", ja que també es va utilitzar la Plaça Major per a fer una representació en un escenari, si bé totes les altres activitats es realitzaven al Carreró de les Bruixes.


L'any 1984 marca el començament d'una nova etapa. En primer lloc, apareix per primera vegada la figura del "Mascle Cabró" i queda definit l'esquema de la festa: Una cercavila introductòria formada per bruixes, diables, dracs, cuques, monstres i altres éssers horribles, sortint de la Universitat i anant a parar a la Plaça Major. Allà fan les invocacions necessàries per tal de fer aparèixer el "Mascle Cabró", qui presideix l'Aquelarre i dóna permís perquè es vagin desenvolupant totes les activitats programades: balls, rock, tarot, cinema, correfocs, cremada del campanar, etc.


En segon lloc, es comença a definir l'àmbit espacial. El Carreró de les Bruixes s'ha quedat petit i el marc s'amplia a bona part del casc antic. Així mateix, la rellevància aconseguida fins aquell moment la tenim en la concessió, per part de l'Escola Superior de tècnics en animació sociocultural i turística de Barcelona, del premi "Plaça Major 1985", "perquè amb la utilització d'elements culturals propis i amb una alta dosi d'ironia creativa, dóna oportunitat de participació popular, lúdica, imaginativa, jove i singular, dintre de la rica tradició cerverina".


L'any 1985 es produeix un altre fet cabdal en l'evolució de la festa. L 'organització no es limita a un sol grup, La Matraca , sinó que comencen a participar-hi altres grups de Cervera: Escoltes, Hora 3, Coral Ginesta, Club de Bàsquet, Taula per la Pau de la Segarra , etc. A més, es constata una participació més important i directa per part de l'Ajuntament.


El Consell de la Joventut de Cervera, l'any 1989, pren el relleu de "La Matraca". L'any 1991 un altre grup de Cervera, GREPP teatre, introdueix una nova acció teatral: l'orgia del "Mascle Cabró".


L'any 1995 es crea el grup de diables "Carranquers" i també comencen a participar-hi, realitzant els correfocs i les intervencions pirotècniques.


CONSOLIDANT ELS CANVIS

En aquest moment es deia que l'Aquelarre es trobava en un moment en què hi mancaven idees clares, que era necessària una bona visió global de la festa, i que calia introduir-hi novetats. Potser per aquest motiu l'Ajuntament accepta, l'any 1997, una proposta de direcció, diguem-ne professional, per coordinar tots els aspectes. Aquest any es fa càrrec de la direcció artística Pep Oriol, antic membre de l'Assemblea de Joves i de la Matraca. En la seva primera direcció introdueix l'espai del Castell de Cervera per realitzar l'espectacle, amb música en directe, i al mateix temps es crea un passatge del terror al Carreró de les Bruixes.


L'any 1998, segon any de direcció de Pep Oriol, es consoliden aquests espais i es compon una Òpera Rock com a espectacle central del Castell. Montse Ortiz és nomenada gerent de la festa i responsable de l'organització de la primera Fira del Gran Boc, fira en la qual s'ofereixen tot un seguit de productes esotèrics i naturistes, tarotistes, conferències esotèriques, hipnosi, etc.


Va ser el primer cop que la festa es va ampliar a tres dies amb l'oferta de la Fira i de l'Aquelarret infantil, per tal que a la festa hi pogués participar un públic més nombrós i de totes les edats.


Després del gran increment d'assistents l'any anterior, l'any 1999 es potencia el divendres amb la Fira del Gran Boc, un concert a la Plaça Major i s'ofereix, per primera vegada, servei de càmping als assistents.


Les places de la vila, són escenaris de diferents concerts en directe i on cada espai, es vincula a un estil musical diferent. Espai Rock al Portalet, Espai Folck a la Plaça Major, Espai Foll al Fossar i espai SKA al Castell.


Aquest mateix any 1999, al recinte del Castell, Pep Oriol, en la seva darrera direcció, presenta un espectacle relacionat amb el pas del temps i els set pecats capitals, amb música de Xesco Grau i Quim Granell. Aquesta edició és reconeguda, pels mitjans de comunicació, com el millor Aquelarre de la història.


L'agost de l'any 2000 l'espectacle va ser dirigit per Evarist Farré, i l'argument fou l'Apocalipsi i la seva relació amb la fi del món, i es realitzà la tercera edició de la Fira del Gran Boc. S'amplia l'oferta musical obrint la Plaça de les Quatre Barres, el Festival Techno.


En el XXIV Aquelarre, l'any 2001, en Jordi C. Morales va prendre el relleu de la direcció artística de la festa, i la Montse Ortiz va continuar al capdavant de la Fira del Gran Boc.


L'any 2002, coincidint amb la celebració del 25è aniversari de l'Aquelarre, el director de la festa, en Xavier Martí Pifarré, amb el suport d'en Jordi Lloveras a la direcció artística, va voler mirar enrere per recuperar l'essència de la festa, tal com era als inicis. La Fira del Gran Boc va estar coordinada un any més per la Montse Ortiz , i la promoció per Sylvia Rubinat. L'Aquelarre va descobrir nous espais com "Cal Racó", a més de retre un merescut homenatge a la Confraria d'Animació " La Matraca ".


L'any 2003, amb la satisfacció del rècord d'assistència aconseguit l'any anterior, "Cal Racó" és ja part indiscutible de la festa. El XXVI Aquelarre mira cap al futur sota la direcció artística d'en Xavier Martí , la direcció musical de Jordi Lloveras i Sergi Collado i la coordinació de la Fira del Gran Boc per part de la Montse Ortiz . De la promoció i la coordinació general se'n fa càrrec la Sylvia Rubinat.


LA CONSOLIDACIÓ

En el 2004, es consolida l'Aquelarre de tres dies, divendres té espectacle propi de la mà del grup femení de percussió BandTokades, i la Fira del Gran Boc amplia l'oferta de paradistes i activitats. S'han millorat les infraestructures i, en general, s'ha establert i seguit un protocol d'organització, el qual han de tenir en compte cada any els candidats que aspiren a la direcció artística a l'hora d'elaborar els seus projectes.


Neix el Dijous Gras, una extensió de l'Aquelarre, conegut també com l'Aquelarre de les dones, on les fèmines dels diferents grups (teatre, percussió, diables) fan una cercavila des del Brollador fins a la plaça del Fossar, on la nit s'acaba amb punxadiscos de música catalana i tradicional. La jornada és organitzada per l'agrupació Seny Major, per tal de recaptar diners per recuperar bestiari tradicional cerverí.


De camí cap a la trentena, som a la XXVIII edició, és l'any 2005 i aquestes són algunes de les persones que juntament amb la coordinació del Departament de Cultura de l'Ajuntament de Cervera faran possible un nou Aquelarre; el Jordi Morales a la Direcció Artística , la Montse Ortiz al front de la Fira del Gran Boc i la Sylvia Rubinat a càrrec de la Promoció.


La història de l'Aquelarre va augmentant any rere any. La festa no s'atura i cada any va fent més gran el seu ressò entre les festes d'estiu del nostre país.


Així l'any 2006, amb la direcció de Ferran Orobitg, integrant de la companyia cerverina Fadunito, és l'any on s'aconsegueix recuperar la participació ciutadana a la Festa. Són organitzats els tallers de Festa per la Festa i molts cerverins que participen en ells seran els protagonistes de la Baixada de l'Aquelarre. A la vegada és l'any on l'espectacle pren un gir cap a les noves tendències i els audiovisuals comencen a tenir un pes dins el desenvolupament de la festa.


Arribem ja a la XXX edició, és l'any 2007. Podem dir que la festa ja està més que consolidada. En Xavier Hidalgo, membre de Alea Teatre, és qui dirigeix i porta l'audiovisual a ser el centre de l'espectacle. Els tallers continuen tenint un gran èxit de participació i l'Aquelarret ja no hi ha qui el pari, el futur està assegurat.


L'any 2008 Grepp Teatre assumeix la direcció artística d'aquesta edició de l'Aquelarre i crea un espectacle d'invocacions de bruixes i ritus malignes que culmina amb l'aparició del Mascle Cabró. L'escorreguda té lloc a Cal Racó, sota el lema "Fot-li que és de Reus". La festa continua amb pas ferm i els Diables Carranquers, una vegada més, ofereixen a tots els assistents, una orgia de foc, juntament amb el Ball de diables de Valls com a colla convidada.


Divendres aposta pel gir cap a l'escenificació de diferents rituals de tribus en conjunció amb la percussió i sota la direcció de Celi Garcia i direcció musical de Xesco Grau. La Fira del Gran Boc acull, cada vegada més activitats, visitants i paradistes.


L'any 2009 l'Aquelarre no s'escapa de les retallades i les entitats locals accepten el repte de tirar endavant aquesta edició ajustant-se a un pressupost més reduït. La direcció artística s'atorga a Albert Parra, al capdavant de la companyia Alea Teatre. Aquest grup de teatre local serà qui dirigirà l'espectacle de l'Aquelarre fins l'any 2012, sota el plantejament d'espectacles multitudinaris, basats en la participació de les entitats locals, que després d'anys, tornen a prendre part activa en la construcció de l'espectacle. Un espectacle que en aquesta ocasió gira entorn del bé i del mal. El Mascle Cabró i els seus exèrcits ballen la dansa del mal en el moment culminant d'aquesta edició.


L'equip artístic d'Alea Teatre recupera, per l'edició del 2010, el disseny escenogràfic d'Alba Cuñé. Com a novetat, i després de 9 anys, es recupera també l'aposta per fer la música original de l'Aquelarre, composada, en aquesta ocasió, per Manel Pedrós. Les entitats locals i Alea Teatre continuen participant activament en l'espectacle. Com a novetat s'incorpora a l'espectacle, per primera vegada, el nou grup de percussió local Sound de Secà. Els Diables Carranquers són, novament, els grans protagonistes del foc, i conviden al Ball de Diables de Reus.


La festa fa un gir cap a la professionalització i, per primera vegada, s'instal•la un camió-escenari de grans dimensions, per tal de facilitar les proves d'il•luminació i so a Cal Racó, epicentre de la festa.


L'espectacle d'aquesta XXXIII edició s'inspira en la Rosa dels Vents i té lloc al damunt d'un vaixell de grans dimensions, creat per a l'ocasió. La colla de Diables convidada en aquesta edició és la colla de Diables de Vandellós que, sota l'organització dels Diables Carranquers, fan els correfocs. Els punts àlgids de foc en la festa (Cercavila, Ball de la Polla, Ball de Diables i Foqueral), els treballen i executen a la perfecció els Diables de Cervera Carranquers.


Dijous Gras és ja un clàssic en la celebració de la festa, i aquesta dóna més mostres de consolidació i s'amplia un dia més, el Dimecres de Cendra, amb la recuperació del Carreró de les Bruixes. D'aquesta manera, es fa un retorn als orígens de la festa, recuperant cellers, titelles, el tir al conseller i representacions teatrals, amb un gran èxit de participació. El Miquel i el "Xapi", es converteixen en protagonistes inesperats.


Tant Dijous Gras com Dimecres de Cendra formen part de les activitats paral•leles de l'Aquelarre sense formar part dels actes oficials de la festa.


L'any 2011 Alea Teatre presenta un espectacle inspirat en la natura, assoleix el seu màxim moment estètic amb la creació d'un arbre gegant poblat de nimfes, al mig de Cal Racó. L'escorreguda del Mascle Cabró té lloc al damunt d'una gran aranya i al ritme dels Sound de Secà. Bombollers, Geganters, Band Tokades, Fadunito i la resta d'entitats locals tornen a ser una peça clau en l'execució de la festa.


Els Diables Carranquers conviden a la colla Ball de Diables de St. Miquel i Diables de la Riera de Gaià i conjuntament realitzen, amb gran èxit, tot el foc de la festa.


La festa continua creixent i els comerciants organitzen el primer dimarts d'Aquelarre als patis de la Universitat.


L'any 2011 es crea un equip gràfic, format per Xavi Miret, Xavi Badia, Ton Granell i Joan Porredon, que s'encarrega de renovar la imatge de la festa. Seran els encarregats de plasmar noves propostes gràfiques i artístiques en el cartell de l'Aquelarre els anys 2011 i 2012 i que pretén ser una extensió de la temàtica de l'espectacle.


Dins la consolidació de la festa, l'any 2012 es produeixen certs canvis en l'organització de la festa. Es crea una regidoria específica per l'Aquelarre i un equip gerencial dirigit per Alea Teatre. L'espai Rock del Portalet desapareix i s'obre la Plaça Pius XII als concerts d'estil més generalista que aportaran nous públics a la festa i descongestionaran el casc antic de Cervera. També s'instal•la, a la Plaça Santa Anna, ball country.


Cal Racó obre un nou espai de pagament ubicat a l'església de Sant Domènech, amb vistes a l'espectacle i correfoc sense perill de cremades i evitant les aglomeracions.


Dijous Gras augmenta de manera molt notable la participació de públic forani, i Dimecres de Cendra es consolida com una jornada familiar i per a públic jove. Dimarts a la nit els patis de la Universitat reben l'Aquelarre dels comerciants. La Fira del Gran Boc i l'Aquelarret infantil són part indiscutible de la festa.


Mentrestant divendres acull ja més de 5000 persones per gaudir del concert, correfoc del Diables Carranquers i espectacle de la mà de les BandTokades juntament amb Sound de Secà.


L'espectacle de dissabte, dirigit per Albert Parra d'Alea Teatre i basat en el mite de la creació de l'home i de la dona, es va representar sobre una gran estructura en forma de piràmide, ubicada a la Plaça de Cal Racó. Llum, foc, estructures amb alçada, música i color van ser els elements més destacats en l'execució de l'espectacle, que va arribar al seu clímax amb l'aparició del Mascle Cabró i el Ball de Diables en el segon acte, i en el tercer acte amb l'Escorreguda del Gran Boc que va tenyir de blanc als espectadors amb una remullada d'escuma molt necessària per estar sota del foc durant el Foqueral. Més de 30 minuts ininterromputs de foc amb els Diables Carranquers.


L'any 2013, en l'edició 36 de la festa, la direcció de l'espectacle canvia de mans, i és Sílvia Pons qui agafa el relleu de l'espectacle juntament amb Anna Llort i Alba Cuñé. Com a primera dona directora artística, Sílvia Pons va enfocar un espectacle molt feminista, amb bruixes-insecte que, cadascuna d'elles, amb la seva personalitat marcada, invocarien al Mascle Cabró. I per sorpresa de tothom, un Mascle Cabró en el cos d'una dona. Per primera vegada el Mascle Cabró va exhibir pits i polla a l'hora de l'escorreguda. Aquest va ser un espectacle amb músics en directe (Always Drinking Marchind Band) amb banda sonora adaptada a l'espectacle i amb 8 cantants en directe i amb una alta participació de les entitats, actors i actrius de Cervera.


Per la seva banda l'encesa de la universitat va ser també sorprenent. A ritme de Les Completes de Cervera, es va poder gaudir d'un espectacle piro-llumínic que va omplir de projeccions, llum, foc i pirotècnica la façana de la Universitat.


Dins el projecte de gerència d'Alea Teatre, en aquesta edició s'estrena la cançó oficial i videoclip de l'Aquelarre "L'infern se'n va de vacances", amb la música composada per Kayo Malayo. En el videoclip hi van participar més d'un centenar de cerverins de les entitats implicades a l'Aquelarre. També s'incorpora un nou espai a la plaça del Fossar, anomenat espai Chill Out amb l'espectacle "spiritual cafè" by Kiku Mistu.


La resta de la festa, dies, espais i públic continua en augment. La premsa considera un dels millors aquelarres dels últims anys i sens dubte el més sorprenent.


L'any 2014 Albert Parra torna a agafar la direcció artística. La nova plaça de la Universitat, permetrà veure l'espectacle pirotècnic sense interferències visuals. S'augmenta també el foc en la festa i es convida a 3 colles de diables que sumades als Carranquers ompliran de foc la ciutat. Es recupera, després de dos anys, l'espai Rock del Portalet.


L'any 2015 l'Aquelarre arriba a la 38a edició. GREPP Teatre entoma la direcció artística de l'Aquelarre (coincidint amb els 25 anys de l'entitat de teatre amateur) i a la baixada els Diables Carranquers estaran acompanyats de dues colles de diables convidades, sumant-hi una tercera en els dos correfocs de la nit que precedeixen els actes de l'espectacle. La Fira del Gran Boc arriba a la plena ocupació mentre que els tallers de l'Aquelarret augmenten les inscripcions i la participació en la cercavila infantil se situa amb més de 200 nens i nenes participants.


El 2016 és una edició especial, ja que per primera vegada, i degut a les obres en el casc antic de la ciutat, l'Aquelarre és trasllada a la plaça Pius XII. Malgrat la controvèrsia inicial, i després del compromís de la Paeria, i del regidor d’Aquelarre Marc Llorens, de tornar a Cal Racó en la següent edició, la festa és desenvolupa amb normalitat, tenint en compte les noves característiques de l’espai. Així doncs, l'espectacle, dirigit una vegada més per l'Albert Parra, agafa un pes especial davant dels elements protagonistes damnificats pel canvi, foc i percussió, que se senten despullats, sense l'embolcall de la pedra del casc antic. Així doncs, l'espectacle compleix amb escreix les expectatives, i deixa la plaça bocabadada, amb un espectacle visual, estètic i aeri, envoltat una vegada més de membres d'entitats locals, i de professionals del sector escenogràfic com l'Alba Cuñé i el Xavi Badia. La música original, es obra del músic mexicà Carlos Montfort.

L'Aquelarre us espera...

...No hi falteu


Per finalizar, llegiu les millors paraules que s'han escrit sobre això que diem "Aquelarre", gràcies a la ploma el gran poeta de Cervera, Jaume Ferran.


Ens trobarem a Cervera
l'últim dissabte d'agost.

Seguirem la cercavila
de bruixes i de bruixots
i anirem amb ells,pels aires,
cap a la plaça Major.

Saludarem,
bastó enlaire,
l'aparició del Gran Boc
i ens perdrem,
els uns i els altres
al bell mig del Carreró.

A mi, si un dia em retroben
que no em despertin del tot
fins que passi un any i torni
l'últim dissabte d'agost.


(Per a la confecció d'aquest apartat s'han utilitzat articles i entrevistes, que en alguns casos se citen textualment, encara que no s'hi indiqui la seva procedència).

Text original de:

Ramon M. Razquin i Carulla

Aquelarre de Cervera 2017 - Web BC Disseny